Torna a la pàgina d'inici
 
 
 
  Notícies AFB
inici AFB - Notícies
     
  FEFAC es reuneix amb Adrià Comella, nou director del CatSalut  
 

El passat 3 de setembre, Antoni Torres i Josep Lluís Pinyana, president i vicepresident de FEFAC respectivament, van mantenir una reunió amb el director general del CatSalut, Adrià Comella; la subdirectora del CatSalut, Marta Chandre; i el gerent de Prestacions Farmacèutiques i Accés al Medicament, Joaquin Delgadillo. Josep Torrent-Farnell, responsable de l’Àrea del Medicament, va excusar la seva assistència.

Si no has rebut aquesta notícia per e-mail recorda que has de donar el teu consentiment. Utilitza el següent botó Dona el teu consentiment  per fer-ho ara.

 
 
  • Empresarials: FEFAC | AFB | AFET | AFELL | AGFE
  • Categories: General | Política sanitària | Professió | Serveis tècnics
  • Etiquetes: Serveis | dispensació | recepta | creu | Salut | farmàcia | farmacèutic | despesa sanitària | NHS Scotland
  • Data de publicació: 12/09/2018 15:00:34
 
 

Aquesta dona continuïtat a la reunió mantinguda el passat 4 de maig entre el president i Carme Rigall per part de FEFAC, i David Elvira, aleshores director general; Josep Torrent-Farnell; i Joaquin Delgadillo, per part de Catsalut.

Es va exposar i explicar una proposta general de més col·laboració, coordinació i participació de les farmàcies amb el CatSalut, amb l’objectiu comú de preservar i millorar la salut del ciutadà, racionalitzar l’ús dels medicaments i l’eficàcia i eficiència del sistema de salut, mostrant que l’oficina de farmàcia és clau per assolir-ho en diferents àmbits.

Com es proposa assolir-ho?

D’una banda, en torn el coneixement del farmacèutic comunitari sobre el medicament, amb la millora del compliment terapèutic i de l’ús racional dels medicaments. 

D’altra banda, en la millora de les prestacions del sistema, aprofitant la confiança del ciutadà envers l’oficina de farmàcia i la proximitat d’aquestes, que redunda en benefici de l’equitat en l’accés al medicament per part del ciutadà.

La col·laboració de les farmàcies també es pot potenciar en l’àmbit de la salut pública, mitjançant cribratges, seguiments d’indicadors de risc, prevenció de la malaltia i informació i educació en salut. Una de les qüestions plantejades va ser la incorporació de l’oficina de farmàcia a l’estratègia de vacunació contra la grip, junt amb la resta de punts d’immunització, en línia amb el darrer exitós exemple de França.

Dispensació d’urgència

Una altra de les propostes plantejades va ser sobre la dispensació d’urgència a les oficines de farmàcia. Aquestes reben diàriament sol·licituds de dispensació de medicaments perquè el pacient no disposa d’ella, amb prescripció vigent però sense dispensacions disponibles o bé sense aportar la recepta per oblit o pèrdua dels medicaments, que el pacient pren com a part del seu tractament habitual.

FEFAC considera que el sistema sanitari hauria de poder donar resposta a aquestes situacions, amb la implicació dels farmacèutics i el seu criteri professional, sense necessitat d’obligar el pacient a acudir a urgències, en el millor dels casos, o a deixar el tractament fins a tenir disponible una nova dispensació, amb la utilització de les potencialitats de la recepta electrònica.

Al Regne Unit, el National Health Service (NHS) especifica que, en cas d'emergència, el farmacèutic pot seguir un procediment de l'avaluació de la situació per dur a terme la dispensació, no tenint disponibles prescripcions. A altres països, com els Estats Units, també està en marxa mecanismes per permetre aquest tipus de dispensacions.

Millora de la funcionalitat de la recepta electrònica

Així mateix, durant la reunió es van traslladar les possibilitats de millora de la funcionalitat de la recepta electrònica per afavorir el compliment del tractament, el seguiment farmacoterapèutic i la reducció de Problemes Relacionats amb els Medicaments. Els motius per fer-ho són que un percentatge molt elevat de les visites als serveis d’Urgències dels hospitals estan relacionades amb un ús incorrecte dels medicaments. A més, l’accés, pautat i limitat, a la carpeta de salut del pacient o a la seva e-recepta, permetria el control i millora de la presa de la medicació prescrita i detectar quan no se la pren, reduint riscos de salut.

Segons la proposta de FEFAC, en introduir un nou medicament al Pla Terapèutic, caldria ressaltar-ho per tal que el farmacèutic pugui detectar visualment la introducció del nou fàrmac. D’aquesta manera, es potenciaria el consell farmacèutic sobre l’ús del medicament, efectes secundaris, interaccions, etc., i es podria comprovar posteriorment que el pacient es pren el medicament.

També es va traslladar al director del CatSalut que l’accés a l’historial de prescripcions del pacient per part del farmacèutic comunitari permetria realitzar el seguiment de la medicació retirada i detectar possibles incompliments, abandonament de tractament o duplicitats.

Una altra de les qüestions tractades va ser la col·laboració entre farmàcia hospitalària i comunitària, amb l’objectiu de promoure sinergies de treball conjunt.

Ús  de la paraula “farmacia” i de la creu per part d’altres establiments

L’ús de la simbologia i terminologia pròpia de l’oficina de farmàcia per part d’altres establiments va ser un altre dels punts de la reunió. La Llei autonòmica 4/2015, de 13 de juliol, d’Ordenació Farmacèutica de Canàries estableix que l’ús de la paraula “farmacia” i la Creu de Malta serà exclusiu de les oficines de farmàcia. FEFAC entén que aquesta modificació normativa suposa un avenç molt remarcable, ja que evita la identificació d’aquests símbols amb altres establiments que no són oficines de farmàcia. Per aquest motiu, la Federació també promou davant del Departament de Salut de la Generalitat la translació a Catalunya del model canari en el qual es refereix en aquest punt.

La reunió es va desenvolupar en un clima d’enteniment i voluntat de col·laboració, i el missatge que van transmetre els representants de l’Administració indicava el seu reconeixement del valor de l’oficina de farmàcia, com a punt sanitari més proper a la població amb una important aportació sanitària i la necessitat de fer augmentar la seva contribució a la salut i al sistema sanitari. Segons van traslladar a FEFAC, estudiaran les propostes realitzades i continuaran les converses per avançar en aquestes qüestions.

Visió de la farmàcia a Escòcia

Com a marc global de les propostes presentades es va aportar l’organització del NHS Scotland respecte a la farmàcia. FEFAC va presentar un resum de la presentació “Achieving Excellence in Pharmaceutical Care a Strategy for Scotland” de Rose Marie Parr, Chief Pharmaceutical Officer for Scotland, realitzada a l’European Pharmacists Forum, el juliol d’aquest any. En ella mostra la visió de la farmàcia com a part integral i millorada d’un sistema de salut modern, amb una atenció farmacèutica segura, efectiva i centrada en la persona.

En la seva presentació, Rose Marie Parr defensa que aconseguir l’excel·lència en l’atenció farmacèutica integrada és una estratègia per millorar la qualitat de vida dels pacients i garantir l’ús segur dels medicaments, tenint en compte que el farmacèutic i la farmàcia són, en moltes ocasions, el primer i darrer contacte que el pacient té amb el sistema de salut.

El NHS Scotland té una sèrie de compromisos amb l’atenció farmacèutica: incrementar i  millorar l’ús dels serveis farmacèutics; serveis sostenibles que satisfacin les necessitats de la població; equips de farmàcia integrats en les pràctiques d’atenció primària; transformar els serveis de farmàcia hospitalària; atenció farmacèutica que garanteixi l’ús segur dels medicaments; personal farmacèutic amb més competències i capacitats clíniques; millora de l’atenció farmacèutica a domicili o residències; millor accés a l’atenció farmacèutica en comunitats rurals; i millora de la prestació de serveis a través d’informació i tecnologies digitals. 

 
 
   
   
     
     
 
Web patrocinada per:
Associació de Farmàcies de Barcelona - C/ Casanova, 84-86, Entr. 1ªC - 08011 Barcelona - Tel. 93 323 24 22 - Fax 93 454 61 77 | afb@afb.cat